Francis Kéré, David Chipperfield i Anne Lacaton estreles del Fòrum d’Arquitectura Cevisama 2023

El premi Pritzker 2022, l’autor del ‘Ves-los e Vents’ i la Premi Pritzker 2021 seran protagonistes en el Fòrum d’Arquitectura de Cevisama, que celebrarà la seua pròxima edició del 27 de febrer al 3 de març de 2023 en Fira València.

València, 29 novembre 2022.- Cevisama continua perfilant els continguts de la seua pròxima edició, que se celebrarà del 27 de febrer al 3 de març en Fira València i entre els quals destaquen la participació de tres arquitectes de màxim nivell: Francis Kéré, premi Pritzker 2022, David Chipperfield, autor entre altres de l’icònic ‘Ves-los e Vents’ en La Marina de València, i la Premi Pritzker 2021 Anne Lacaton. En aquest sentit, Carmen Alvarez, directora del certamen, considera que la confirmació de Kére, Chipperfield i Lacaton és una excel·lent notícia: “Tindrem un cartell en el Fòrum d’Arquitectura d’altíssim nivell gràcies a la participació d’aquests tres grans referents”, ha assegurat. A més, ha explicat que des de Cevisama sempre s’ha apostat per les grans figures del món de l’arquitectura, que ha posat a la disposició de visitants un fòrum de debat i coneixement únic.
Francis Kére, arquitectura social i sostenible
Francis Kéré (Gando, 1965) ha sigut l’últim a rebre el premi Pritzker, en l’edició 2022 i és el primer arquitecte africà a rebre el màxim guardó de la disciplina. Kéré va emigrar des del seu llogaret natal a Alemanya, on va estudiar arquitectura i on es va convertir en emblema de la construcció social i sostenible. Des de la seua oficina a Berlín i a través de la Kéré Foundation, torna una vegada i una altra a Gando per a ajudar a transformar la comunitat de la qual prové, reinterpretant de manera creativa els recursos limitats i treballant amb la població local. Un exemple d’això va ser l’Escola primària de Gando, la primera obra que va realitzar, per la qual va rebre el premi Agakan en 2004.
Entre les seues principals obres i projectes es troben: les dotacions al Parc Nacional de Mali a Bamako, l’Opera Village de Laongo (Burkina Faso), la biblioteca de Gando (Burkina Faso), el centre quirúrgic i centre de salut de Léo (Burkina Faso), l’escola secundària Lycée Schorge en Koudougou (Burkina Faso), el pavelló de la Serpentine Gallery de 2017 a Londres i l’Assemblea Nacional de Burkina Faso d’Ouagadougou (Burkina Faso).
Francis Kéré combina el seu treball d’arquitecte amb la seua labor docent en la Universitat Tècnica de Munic (TUM), el GSD de la Universitat d’Harvard, l’Acadèmia d’Arquitectura de Mendrisio, i la Universitat de Yale. La seua obra s’ha exposat en la Biennal d’Arquitectura de Venècia, el Museu ICO de Madrid, i el Museu d’Art de Filadèlfia, entre altres seus.
Anne Lacaton, Pritzker 2021 en el cim de la seua carrera
Per part seua, Anne Lacaton (Saint-Pardoux, França, 1955) és arquitecta i cofundadora de l’estudi Lacaton Vassal, Premi Pritzker 2021. És professora a l’Escola Politècnica Federal de Zuric des de 2017, i professora visitant del MCH (Màster en Habitatge Col·lectiu) de la Universitat Politècnica de Madrid. Va fundar el seu estudi juntament amb Jean-Philippe Vassal a París en 1987, després de graduar-se a l’Escola d’Arquitectura de Bordeus i completar la seua formació com a urbanistes. Ja en les seues primeres obres, com la casa Latapie a Bordeus, feien gala d’una franquesa i un respecte per l’entorn que després van exhibir en el parisenc Palais de Tòquio.
La seua investigació constructiva s’estén a gran varietat de tipus i escales, des de l’aposta programàtica a l’Escola d’Arquitectura de Nantes, a la innovació tècnica de la rehabilitació de la torre Bois-le-Prêtre a París o la simplicitat formal en la seua intervenció en les drassanes que alberguen el museu FRAC de Dunquerque.
L’estudi francés també ha demostrat el seu mesura arquitectònica i el seu compromís social en intervencions com la transformació de tres edificis amb 530 habitatges a Bordeus —realitzada al costat de Frédéric Druot i Christophe Hutin, i premiada amb el Mies van der Rohe en 2019—, en la qual defensen la rehabilitació enfront de la demolició d’edificis obsolets, així com una economia de gestos i mitjans on prevalga tant l’aprofitament de recursos com el confort de l’usuari.
David Chipperfield, arquitecte amb llenguatge propi
David Chipperfield (Londres, 1953) va estudiar arquitectura a la Kingston School of Art i en l’Architectural Association School of Architecture a Londres abans de fundar el seu propi estudi en 1985, amb seus a Londres, Berlín, Milà i Shanghái. És membre del Royal Institute of British Architects i membre honorari de l’American Institute of Architects. Entre les seues nombroses distincions estan l’Orde del Mèrit de la República Federal d’Alemanya (2010), la Medalla d’Or del RIBA (2011) i el Praemium Imperiale de la Japan Art Association (2013).
És l’autor d’obres tan destacades com la restauració del Neues Museum a Berlín (2009) o l’ampliació de la Kunsthaus de Zuric (2020). I a Espanya ha construït, en col·laboració amb Fermín Vázquez/b720, l’edifici ‘Ves-los e Vents’ per a la Copa Amèrica a València (2006) i la Ciutat de la Justícia a Barcelona (2008). A part de la seua activitat professional, David Chipperfield ha impartit classes i conferències en escoles d’arquitectura de tot el món. En 2012 va ser comissari de la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que va dirigir sota el lema ‘Common Ground’. En 2017 va crear a Espanya la Fundació RIA, una entitat privada i sense ànim de lucre que promou el desenvolupament econòmic, mediambiental i cultural de Galícia.
Cevisama, amb un ritme animat de contractació
En aquest context, Cevisama segueix amb un ritme de contractació “bastant animat”, segons explica la directora del saló, Carmen Alvarez, que apunta que ja són entorn de 400 els expositors que han confirmat la seua presència en el certamen. De fet, marques com Neolith, Ceramica Major, Gres d’Aragó, APE Grup, Ceràmiques Falcó, Ceracasa, Peronda, Baldocer, Keraben, Grup STN, Aparici, Apavisa, Poalgi, Visobath, Vidres, Esmalts, Smalticeram, Sigmadiamant, Chumillas Technology o Macer ja han confirmat la seua presència. Així les coses, la previsió de Cevisama 2023 és reunir més de 500 marques expositores i una ocupació de huit pavellons de Fira València.
A més, la directora de Cevisama ha anunciat que s’ha iniciat ja la campanya de compradors. “Una campanya que està rebent un excel·lent nivell de respostes”, explica. En aquest punt, cal recordar que Fira València, de la mà de la Generalitat Valenciana, compte en aquesta edició amb un pressupost d’un milió d’euros per a captar visitants de qualitat per a la pròxima edició de Cevisama. “Esperem que la presència de compradors estrangers dels països objectiu siga enguany la de major qualitat de la història de Cevisama”, apunta Alvarez.

Desplaça cap amunt